Premis Menorca
Premis Menorca de novel·la i biografia.
L'any 1954, Fernando Rubió va decidir crear els Premis Menorca. Va ser un projecte de l'Institut d'Estudis Mediterranis que ell presidia.
L'objectiu dels Premis Menorca era donar a conèixer i difondre àmpliament el nom de l'Illa de Menorca, al mateix temps que es posava en marxa una nova cita per tal d'exaltar els valors de la nostra cultura occidental.
La seva idea inicial fou de fer tres convocatòries: Novel·la, Biografia i Investigació, en tres anys successius. Cada premi estaria dotat en 200.000 pessetes. El ressò mediàtic va ser important, a Menorca, Barcelona i Madrid. La dotació econòmica triplicava el Premi Planeta. Totes les institucions menorquines van vibrar a l'uníson i amb il·lusió per celebrar l'esdeveniment.
A principis de l'any 1955 es va convocar el Premi Menorca de Novel·la i l'adjudicació fou un acte solemne a la Biblioteca Nacional de Madrid, el dia 30 de juny. El president del jurat va ser Francisco Sintes Obrador –Director General d'Arxius i Biblioteques–, un menorquí que ajudà molt Fernando Rubió Tudurí a tirar endavant els seus mecenatges culturals. La novel·la guanyadora fou La mujer nueva de Carmen Laforet, a qui l'any següent fou adjudicat el Premio Nacional de Literatura.
L'any 1956 es va convocar el Premi Menorca de Biografia, que el va guanyar el Tinent Coronel Yagüe i el General de l'Estat Major Benavides, amb l'obra El Capitán General Don Joaquín Blake y Joyes, regente del Reino y fundador del Cuerpo de Estado Mayor. Aquesta obra, emperò, no s'arribà a publicar, per discrepàncies.
L'any 1957 es va convocar el Premi d'Investigació, però no s'arribà a celebrar.
