Horari

Hivern:
De dilluns a divendres, de 9h a 14h i de 16.30h a 20h. Dissabtes: de 10h a 13h.

Estiu (agost):
De dilluns a divendres, de 9h a 14h. Capvespres i dissabtes, tancat.

Mecenatges

ORGUE DE SANTA MARIA

Restauració de l'Orgue de Santa Maria de Maó (1947)

Orgue construït a Barcelona per Joan Kyburz l'any 1809 i inaugurat a Maó l'any següent després d'un complicat viatge per la guerra de Napoleó.

El 1936 va ser devastada tota l'església per grups incontrolats al començament de la Guerra Civil, i l'orgue va patir greus desperfectes. La tasca de restauració va ser confiada a l'organista Salvador Aragonés (ca. 1950) i el cost de l'obra – entorn de les 200.000 pessetes – va ser assumit íntegrament per Fernando Rubió Tudurí.

Podem trobar música enregistrada d'aquest orgue:

Música espanyola a l'orgue de Mahón, (1977) LP Philips 6328224.

L'orgue de Maó, (1967) LP Edigsa AHMC.

A la biblioteca trobareu tres publicacions de Gabriel Julià Seguí:

PREMIS MENORCA

Premis Menorca de novel·la i biografia

El 1954, Fernando Rubió va decidir crear els Premis Menorca. Va ser un projecte de l' Institut d'Estudis Mediterranis que ell presidia.

L'objectiu dels Premis Menorca era donar a conèixer i difondre àmpliament el nom de l'Illa de Menorca, alhora que es posava en marxa una nova cita per tal de destacar els valors de la nostra cultura occidental.

La seva idea inicial era fer tres convocatòries: novel·la, biografia i investigació, en tres anys successius. Cada premi estaria dotat amb 200.000 pessetes. El ressò mediàtic va ser important a Menorca, Barcelona i Madrid. La dotació econòmica triplicava el Premi Planeta. Totes les institucions menorquines es van unir amb il·lusió per celebrar l'esdeveniment.

A principis de 1955 es va convocar el Premi Menorca de Novel·la i la seva adjudicació va ser un acte solemne a la Biblioteca Nacional de Madrid, el dia 30 de juny. El president del jurat va ser Francisco Sintes Obrador – Director General d'Arxius i Biblioteques – un menorquí que va ajudar molt Fernando Rubió Tudurí a dur a terme els seus mecenatges culturals.

La novel·la guanyadora va ser La dona nova, de Carmen Laforet, a qui l'any següent se li adjudica el Premi Nacional de Literatura. El 1956, es convoca el Premi Menorca de Biografia que va guanyar el Tinent Coronel Yagüe i el General de l'Estat Major Benavides, amb l'obra El Capitán General Don Joaquín Blake y Joyes, regent del Regne i fundador del Cos d'Estat Major. Aquesta obra, però, no es va arribar a publicar, per discrepàncies.

El 1957 es va convocar el Premi de Recerca, però no es va arribar a celebrar.

Per saber-ne més:

  • Ateneu Científic, Literari i Artístic de Mahón. Circular núm. 112 (22 de desembre de 1954)
  • Direcció General d' Arxius i Biblioteques. Butlletí 33 (any IV, núm. XXXIII, octubre 1955)
  • Premis Menorca. Reglament per a l'adjudicació dels premis Menorca (15 p.)

Trobareu aquests documents a l'Arxiu Personal de Fernando Rubió Tudurí (es troba a la Biblioteca), on a més hi ha un ampli recull de retalls de premsa sobre els premis Menorca.

PERE PRUNA

Promoció de l'obra del pintor Pere Pruna (Capella de Sant Fernando de Mongofre).

Fernando Rubió va conèixer Pere Pruna O'Cerans quan tots dos estudiaven a París.

La formació de Pruna consistia principalment en absorbir tot el que podia dels ambients artístics i intel·lectuals de la capital francesa, on va conèixer i tractar àmpliament amb Picasso, Jean Cocteau, Sert, etc. Va tenir un èxit internacional important amb exposicions a Londres, Chicago i Barcelona.

Fernando Rubió avançava en els seus negocis farmacèutics i li va encarregar diversos retrats al llarg de la dècada dels anys 30: de la seva dona, Mercè Boada; el seu fill gran, Fernando Rubió Boada; del seu iot, "Mercedes" i d'ell mateix. Fernando Rubió iniciava així el seu mecenatge a Pere Pruna. Aquest es va reinèixer amb força després de la Guerra Civil Espanyola i la Segona Guerra Mundial.

La Capella de les Mares Reparadores (Barcelona), construïda el 1928 per l'arquitecte Enric Sagnier Villavecchia, va ser incendiada durant la Guerra Civil i reconstruïda posteriorment gràcies al mecenatge de Fernando Rubió Tudurí. Pere Pruna va ser l'encarregat de l'esplèndida decoració dedicada a l'Eucaristia, realitzada entre 1952-1954.

Dos anys després, Pere Pruna es va encarregar de la decoració del fresc de la Capella de San Fernando, a la finca menorquina Mongofre Nou, propietat de Fernando Rubió Tudurí. Fins a la mort de Pruna el 1977, va ser constant el suport que li va donar Fernando.

Per saber més (llibres que trobareu a la nostra biblioteca):
Batlle, Helena. Pere Pruna. Barcelona: Labor, 1992 (Gent Nostra)
Jardí, Enric. Pere Pruna: l'artista que aspirava a la gràcia. Barcelona: Àmbit, 1992
Miralles, Francesc. Pere Pruna. Caixa de Terrassa, 1998
Coll, Isabel. Pere Pruna: pintor mediterrani 1904-1977. Ajuntament de Sitges, 2004
Rosa, Fanny da. Vida de Pere Pruna (comentada per la seva filla Isabel). Barcelona, el Carro del sol, 1999

ESTÀTUA DE DIEGO SAURA

Estàtua a la memòria del menorquí il·lustre

Diego Saura i Vell va néixer a Alaior el 1598 i va morir a Manila el 1631, una vida curta en anys, però plena de realització personal i dedicació al servei de les missions a Filipines.

Després de realitzar estudis a Mallorca i Barcelona, ingressa en el noviciat dels jesuïtes de Tarragona i realitza els seus primers vots el 17 de juliol de 1617. Coneix els fascinants relats dels missioners jesuïtes que treballen a Amèrica i Filipines i s'obre un enorme horitzó davant els seus ulls. Demana insistentment ser enviat a aquelles terres on arriba finalment el juliol de 1622. Va morir el juliol de 1631.

Un grup de menorquins encapçalats per Fernando Rubió Tudurí es van proposar peregrinar Marinduque (Filipines) amb l'objectiu de retre homenatge als alts valors espirituals de Menorca concentrats en la persona del jove sacerdot d'Alaior.

La gran placa de bronze amb el relleu del Pare Diego Saura, realitzat a Mèxic per l'escultor català Àngel Tarrach, va ser recollida per Fernando Rubió Tudurí a mitjans de novembre de 1978 i oferta al Sr. Ambaixador de Filipines a Mèxic, qui es va encarregar de fer-la arribar a Marinduque. Portava la següent inscripció:


El poble de l'Illa de Menorca al seu Fill Reverend Pare Diego Saura, Missioner Jesuïta a l'Illa de Marinduque 1598-1631


La dedicació d' aquest monument dins el recinte emmurallat de l' Església de Boac, es va fer el dia 8 de febrer de 1979, com a acte culminant de la peregrinació menorquina.

A la Biblioteca Fernando Rubió Tudurí podem consultar documents relatius a aquesta peregrinació dels menorquins a Manila el 1979.

CAPELLA DAVÍDICA

Capella Davídica de Ciutadella de Menorca

La Capella Davídica és una coral mixta de la Catedral de Menorca, que va ser fundada el 16 d'agost del 1944 pel bisbe Bartomeu Pascual Marroig.

Fernando Rubió Tudurí va ser un dels seus mecenes a partir del 1946, quan reprèn les seves activitats a Europa, després de 10 anys fora del país a causa de les guerres.

El 1983 s'organitza un viatge a Florida, on ofereix diversos concerts molt aclamats.

La Capella Davídica a Florida

Per celebrar els primers 40 anys de l'entitat, a Fernando Rubió se li imposa l'escut de la Capella. Aquell mateix any s'organitza un viatge a Roma. Com diu la nota de premsa: "(...) la seva presència a Roma obeeix al desig d'expressar es veneració al sant Pare i s'ha realitzat per suggeriment de Don Fernando Rubió, insigne bienhechor de l'entitat... "

La Capella Davídica a Roma

El 31 de març de 1990 va quedar inaugurada la nova seu de la Capella Davídica a l'Església dels Socors de Ciutadella, on també es va inaugurar el nou orgue. L'Església havia estat en obres des del 1987.

El mateix any es va organitzar una expedició per terres alemanyes i van cantar en set ciutats. "La seva visita a terres alemanyes ha estat genuïna, realitzada amb tarannà festiu i alegre, gràcies al generós patrocini de Fernando Rubió, que amb la seva esposa va acompanyar l'expedició." (Diari Menorca, 09/11/1990).

ATENEU DE MAÓ

1983. Ateneu de Maó

El 1983, es van condicionar tres sales dins de l'edifici de l'Ateneu i es va poder inaugurar el Museu d'Història Natural, gràcies a l'ajuda prestada per Fernando Rubió Tudurí. Referint-se a la inauguració, el Diari Menorca (17/01/1983), comenta "... el Doctor Rubió va voler fer-se càrrec de costejar el projecte... la Junta de l'Ateneu va acordar dedicar les sales del Museu al Doctor Rubió instal·lant una placa commemorativa al costat d'un bust de l'homenatjat realitzat en bronze per l'escultor Josep Viladomat."

Fernando Rubió es va interessar molt per les noves tecnologies i el 1986 va fer donació d'un ordinador a la Biblioteca de l'Ateneu, el Diari Menorca (07/10/1986) comenta "...la Biblioteca de l'Ateneu de Maó serà la primera biblioteca totalment informatitzada de les Balears, segons el president de l'entitat, Josep M. Quintana, que ahir va donar la notícia de l'adquisició d'un ordinador IBM, valorat gairebé en un milió de pessetes, donat pel mecenes menorquí Fernando Rubió Tudurí..."

La crònica de La Vanguardia (22/12/1987) deia "... l'Ateneu de Maó ha vist resolt el seu futur gràcies al mecenes Fernando Rubió Tudurí... ". Fernando Rubió Tudurí va ser nomenat President d'Honor de l'entitat el 1987 a proposta del president Josep Maria Quintana.

El mateix any, 1987, el president de l' Ateneu va acompanyar el Doctor Rubió en l'acta notarial de protocolització de la Fundació Rubió Tudurí-Andròmac. En aquesta primera escriptura fundacional, l'Ateneu tenia la principal representació al patronat de la Fundació que començava.

Durant els següents anys, el Doctor Rubió va donar suport amb la seva presència molts actes de l'Ateneu i cada any, en l'obertura del curs, oferia un sopar a Mongofra en honor dels conferenciants participants en la sessió inaugural.

El Doctor Rubió va seguir col·laborant amb l'Ateneu fent donacions cada any.

ESTÀTUA DE PILAR ALONSO

Estàtua de Pilar Alonso

A principis de 1992, Fernando Rubió Tudurí proposa regalar una estàtua de la cupletista menorquina, Pilar Alonso (Maó 1897 – Madrid 1980), a la ciutat de Maó.

L'alcalde Sr. Arturo Bagur va acceptar i agrair al Sr. Fernando Rubió la seva iniciativa.

El 28 de gener es va signar a Valls (Tarragona), a la seu de la Fondició Artística Vila, el contracte per a la realització de l'estàtua, obra de l'escultor Francesc Vilà. L'estàtua serà en bronze de màxima qualitat, cisellat a l'àcid.

El 5 de setembre, l'estàtua de Pilar Alonso va ser instal·lada solemnement al centre de la Plaça Colon de Maó amb l'assistència de les autoritats i una de les filles de Pilar Alonso. En el seu discurs inaugural, Fernando Rubió va dir: "ha estat una constant de la Fundació perpetuar la memòria dels menorquins distingits... Pilar Alonso mereix un record permanent... li hem d'haver elevat per tot el món, sempre en la nostra llengua, les cançons d'una generació."

Pilar Alonso va triomfar durant els anys 1919 – 1925 als escenaris de Barcelona, així com també, d'una manera molt especial, en els nous mitjans sonors: els discos. Van ser anys intensos durant els quals va gravar més de 100 discos, cançons que els compositors més sol·licitats del moment escrivien per a ella: Les caramelles, El noi de la mare, De l'ull viu, de Càndida Pérez; L'escolanet, Els tres tombs, ... i és el tramvia, de Zamacois; La serventa bonica, de Morera són algunes d'elles.

A la Biblioteca trobareu més informació.

HISTORIAL DELS MECENATGES

Fernando Rubió dedica part de la seva vida al mecenatge, dedicant grans recursos a diferents entitats de l'Illa de Menorca.

1941-1950:

  • Restauració de l'Orgue de Santa Maria de Maó.

1951-1960:

  • Premis Menorca.
  • Promoció de l'obra del pintor Pere Pruna:
    • Capella de les Reparadores. Barcelona, 1953-1954.
    • Capella de Mongofra. Menorca. 1955-1956.
    • Nombrosa obra pictòrica (retrats, paisatges, temes religiosos i mitològics), que constitueix la part principal del patrimoni artístic de Mongofra.

1961-1970:

  • Suport econòmic al premi Born de Teatre del Cercle Artístic de Ciutadella.
  • Ajuts econòmics a l' Ateneu de Maó.
  • Promoció de la coral musical Capella Davídica, de Ciutadella.

1971-1980:

  • Organització de viatges per honrar la memòria de menorquins il·lustres: Pare Camps, Pare Saura, Dr. Preto.
  • Viatge a Sant Agustí (Florida). 1975.
  • Viatge a les Illes Filipines. 1979.
  • Viatge a Mèxic. 1981

1981-1990:

  • Viatge de la Capella Davídica a la Florida. 1983.
  • Viatge de la Capella Davídica a Roma. 1984.
  • Viatge de la Capella Davídica a Alemanya.
  • Primera Trobada Folklòrica a Ciutadella. 1984.
  • Restauració de la Capella dels Socors. Ciutadella, 1987-1990.
  • Nova restauració de l'Orgue de Santa Maria de Maó.
  • Donació d'un orgue a la Capella dels Socors. Ciutadella, 1990.
  • Donació de velers Optimist al Club Marítim de Maó per al trofeu Fernando Rubió.

1991-1994:

  • Restauració de la Capella de la Mare de Déu de Gràcia. Maó, 1991.
  • Donació d'una antena de televisió a l'Illa de Menorca per al canal català TV3. 1991.
  • Estàtua commemorativa de la cupletista mahonesa Pilar Alonso. 1992.
  • Donació d'un orgue a la Catedral de Menorca. Ciutadella, 1993.