Nicolau Maria Rubió i Tudurí
Nicolau Rubió Tudurí (1891-1981)
El germà gran de la família neix a Maó el 6 de febrer de 1891, al carrer Isabel II, núm. 60, fill primogènit de l'enginyer Mariano Rubió Bellver i Maria Tudurí Monjo.
El seu oncle, l'arquitecte Joan Rubió Bellver exercí una influència cabdal sobre ell. Com ell, fou arquitecte, aquarel·lista i amant d'aventures.
Nicolau fou també urbanista, dissenyador de jardins, escriptor, traductor, dramaturg i periodista. L'any 1917, com a Director de Parcs i Jardins a Barcelona, inicia una encertada actuació que dura fins l'any 1937. Quan torna de l'exili, a partir de 1946, les seves nombroses obres s'inscriuen dins l'àmbit privat. L'any 1989, l'Ajuntament de Mao l'anomena Fill Il·lustre de la ciutat.
L'any 1997 es van començar les obres del Parc Nicolau Rubió Tudurí, un projecte de l'Ajuntament de Maó en col·laboració amb la Fundació Rubió i l'Ajuntament de Barcelona.
Obres disponibles a la Biblioteca:
- Caceres a l’Àfrica Tropical (1926)
- El problema de los espacios libres: divulgación de su teoría y notas para su solución práctica (1926)
- Diàlegs sobre l’arquitectura (1927) (1999)
- Gardens of Barcelona (1929) /Jardines de Barcelona (1929) /Jardins de Barcelone (1929)
- Assaig de Montaigne. Traducció (1930)
- Actar: discrimination des formes de quietudes, formes de mouvement dans la construction (1931)
- El pla de distribució en zones del territori català (Regional Planning): examen preliminar i solucions provisionals (1932)
- Sahara-Niger (1932) (1993)
- El jardín meridional: estudio de su trazado y plantación (1934)
