Marià Rubió Bellver

Va estudiar a l'Academia de Ingenieros del Ejército a Guadalajara, i el 1883 va ser destinat a Maó, on va treballar a les obres de defensa del port de Maó.  

Casat amb la maonesa Maria Tudurí Monjo, té tres fills nascuts a Maó: Nicolau Maria (1891), Santiago (1892) i Marià (1896).   Per tal d'ascendir a comandant, va ser destinat a Barcelona, on van néixer dos fills més: Isabel (1898) i Fernando (1900).  

L'any 1901 va demanar de passar a la situació de supernumerari per tal d'exercir com a enginyer en cap de la Societat Tibidabo. El Parc d'Atraccions que hi construí, així com el funicular d'accés a la Muntanya del Tibidabo, van esdevenir un dels llocs més visitats de Barcelona. La seva tasca dins el marc de la Barcelona que preparava la magna Exposició del 1929 va ser contínua i fructífera.  

Al mateix temps, va escriure llibres i articles per a revistes, alguns de caràcter tècnic (enginyeria militar), alguns sobre turisme -dins el marc de la seva feina com a President de la Societat d'Atracció de Forasters- i molts sobre Ciència militar.  

Exiliat a França al principi de la Guerra 1936-1939, va morir a Niça el 10 de Març de 1938.