Vols saber més sobre la Cova de Biniadrís?

Si vols conèixer la història del descobriment de la cova, llegeix aquest post.

El descobriment de la Cova sepulcral de Biniadris es produeix uns mesos abans, a finals de l'any 2013, quan un grup d'espeleòlegs, els mateixos que anys enrere van donar a conèixer les coves de Càrritx, Mussol i Pas, es van endinsar al barranc de Biniadris i, despenjant-se a uns dos metres des de la part superior amesetada, assoleixen l' entrada monumental d' aquesta Cova. En un principi es va identificar com la ja coneguda Cova dels Gegant, però, aviat es va advertir de l'error. Uns pocs metres en línia recta disten una de l'altra.  

La cova de Biniadrís és, pel moment, la que compta amb un major temps d'ús de les coves identificades fins al moment a l'illa de Menorca. Més de 700 d'anys va ser utilitzat com un lloc sacre, d'enterrament. La seva cronologia oscil·la entre 1256 aC i el 542 

Es localitza al barranc de Biniadrís, amb més de 10 metres de caiguda lliure des de la seva boca d' entrada fins al nivell inferior del barranc, unida a la mancança d' una plataforma o repisa exterior a la seva entrada, la cova de Biniadris es convertia en un espai pràcticament inabastable des del seu abandonament. Durant el seu ús, l' accés a aquest espai funerari i ritual va poder realitzar-se de dues formes: bé despenjant-se des de la plataforma superior de la cornisa mitjançant un sistema de cordatge o bé des de la plataforma inferior mitjançant una bastida de fusta. Ambdós sistemes van haver de resultar difícils de realitzar si li afegim la tasca que suposaria trasportar, en ascens o descens, un cos inert.  

A l'interior, una cambra de planta lleugerament ovalada, d'uns 18 metres quadrats sobre la qual s'amuntegaven una ingent quantitat de restes òssies humanes sense posició anatòmica aparent, tot i que amb un cert ordre. La major concentració d'aquestes restes es trobava a la part més interna de la sala i a banda i banda de l'entrada. En un dels laterals trobem una zona delimitada i diferenciada de la resta per troncs de fusta què clarament marcaven una segregació de l' espai ritual. A l'interior es trobaven disposats els cranis de l'almenys 18 individu en dues línies en paral·lel. Pel que sembla, i per les restes conservades ja que la zona no ha estat encara excavada, estarien cobertes per taules de fusta. 

A l'interior, un espai sacre, una necròpolis en la qual trobem tant homes com dones de diferents edats que van compartir un mateix ritu funerari i per tant van ser participis d'unes mateixes pràctiques socials, sense exclusió de classe social, edat o gènere. No obstant això, al contrari del que succeeix en registres arqueològics de similars característiques, a la cova de Biniadris sobresal la presència d'individus infantils, sobretot aquells les edats dels quals oscil·len entre els 0 i 6 anys (32% de la mostra analitzada), ja siguin d'un sexe o un altre seguits pels de 7 a 13 anys (19% de la mostra). 

Per la seva banda, les anàlisis realitzades sobre la resta de la població ens diuen que un gran nombre d'individus alcaçava l'edat adulta (31% de la mostra analitzada) (independentment de tractar-se d'homes i dones). Són precisament aquestes persones adultes les que ens conten que molt possiblement a la cova de Biniadris es pot suggerir la presència de dos grups poblacions: d'una banda, trobaríem una població de complexió més gràcil, de menor estatura mentre un segon grup estaria definit per persones més robustes i de complexió més forta. Aquesta convivència  o no, el que ens conta és que ambdós grups humans, independent de la seva procedència i relació, comparteixen unes mateixes creences, uns mateixos rituals funeraris i molt possiblement uns mateixos comportaments. 

La salut d'aquests individus entraria dins dels cànons identificats per a la prehistòria Recent europea. Presenten patologies relacionades amb la mala higiene bucal, traumatismes, artrosi i malalties reumàtiques i enteseopaties relacionades amb els treballs que van dur a terme durant les seves vides. Els individus infantils presenten patologies relacionades amb problemes nutricionals. 

Un cop accedit a l' interior d' aquest espai, ens trobem amb tots els elements que van intervenir en el procés ritual que hi va esdevenir. Peines de fusta, recipients de fusta, espàtules de fusta, restes d' ocre, un molí de petites dimensions, restes de fibres vegetals, restes de cabells tintats de vermell, tapadores d' os amb incisions d' anells concèntrics, tapadores de fusta, etc. tots aquests elements intervindrien directament sobre un dels actes principals d' aquest ritual, la tintura del pèl de la persona morta. En aquest ritual també formaria part la recol·locació de parts del cos humà, com són els cranis, tal com hem explicat anteriorment. Així com també tindria lloc la celebració d'un acte de comensalitat, en la qual els recipients ceràmics jugarien un paper central. Els recipients recuperats responen i recullen les formes "arxiconegudes" en el conjunt de l'illa per a finals del segon mil·lenni i principis del primer, vasos troncocònics, bitroncocònics de vora sortint de petita mida, bitroncocònics de vora sortint de mida mitjana, ampolles, etc. L' estudi tecnològic d' aquests recipients ens apunta a diferents nivells de destresa entre les persones que van fabricar aquests recipients, recipients que d' altra banda sembla que van ser realitzats de forma exclusiva per a la seva participació en el ritual funerari, d' aquí presumiblement que el contingut de cada vas sigui exclusiu, és a dir, cada recipient només va contenir un contingut en el seu moment d'ús.

Acompanyant totes aquestes restes trobem una ingent quantitat de restes de fusta que sense cap dubte ens parlen que les gents enterrades a Biniadris eren autèntics artesans en aquest treball i el potencial que aquesta matèria primera tenia. La mostra és àmpliament representativa del que aquesta matèria primera podia donar de si. Amb ella es van realitzar peces d'ús quotidià, com contenidors i tapadores de forma el·lipsoïal amb dues petites assetes laterals i rebaix de tot el seu perímetre al revers que permetria el seu perfecte encaix en els recipients-contenidors del pèl dels inhumat,  objectes d'ús personal com pentina i pentins, però també un altre tipus d'elements com taulers, rodanxes de troncs (alguns de gran diàmetre), mànecs, fragments amb entalls bé en cercle o en quadrat, amb escotadures o simplement vares de diferent diàmetre i longitud. 

Comportaments materialitzats en restes materials úntiques i individuals per la seva associació amb el ritual i les persones, com són els botons. De sobra són coneguts els botons troncocònics amb perforació "V" a l'illa i al conjunt de la prehistòria però, a la cova de Biniadris aquests conviuen amb altres d'una sola perforació central. Aquests se'ns presenten en totes les mides, la qual cosa novament ens està indicant el pes de la categoria d'edat en aquests grups socials. Del mateix material trobem tapadores decorades amb motius de cercles concèntrics. A tot això, unim els braçalets, elements bicònics, plaquetes decorades amb motius en zig-zag emmarcats amb bandes horitzontals i per últim un conjunt de comptes de collar conformat per boletes perforades de les quals pel moment no podem justificar la seva matèria.

L' elaboració de tots aquests materials implica, a més d' un coneixement en profunditat de les matèries primeres i el seu treball, un sentit de l' estètica, una dedicació precisa i compromesa amb els éssers morts igual que, ideològicament un important sentiment d' una altra vida després de la mort.