F. Rubió - Entorn familiar

Mariano Rubió Tudurí (1896 - 1962)

Nascut a Maó, fill de l'enginyer militar Mariano Rubió Bellver i Maria Tudurí Monjo, estudià Dret a l'Universitat de Barcelona, on la família s'havia traslladat. Esdevingut polític i escriptor, fou amic de Cambó, passant d'Amadeu Hurtado, membre d'Acció Catalana i, més tard, d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC).

Fou elegit Diputat a les Cortes. S'exilià el 1939 i habità a França. Torna a Barcelona el 1948 i treballa en el seu despatx d'advocat fins que mor a Barcelona, d'una hepatitis vírica l'Octubre de 1962.

Ha publicat: Estat Español Societat Anonima (1930), en col·laboració amb N.Mart (pseudònim del seu germà Nicolás); Catalunya amb Europa (1932); La Justicia a Catalunya 19 juliol 1936 - febrer 1937 (1937), i llibres juridics o de política internacional com La lucha por la Paz (1955).

Tots aquests llibres es poden trobar a la Biblioteca-Arxiu Fernando Rubió i Tudurí.

Nicolás Rubió Tudurí (1891 - 1981)

El germà gran de la família neix a Maó el 6 de febrer de 1891, al carrer Isabel II, núm 60, fill primogènit de l'enginyer Mariano Rubió Bellver i Maria Tudurí Monjo.

El seu oncle, l'arquitecte Joan Rubió Bellver exercí una influència cabdal sobre ell. Com ell, fou arquitecte, aquarel·lista i amant d'aventures.

Nicolás fou també urbanista, dissenyador de jardins, escriptor, traductor, dramaturg i periodista. L'any 1917, com a Director de Parcs i Jardins a Barcelona, inicia una encertada actuació que dura fins l'any 1937. Quan torna de l'exili, a partir de 1946, les seves nombroses obres s'inscriuen dins l'àmbit privat. L'any 1989, l'Ajuntament de Mao l'anomena Fill Il·lustre de la ciutat.

L'any 1997 es van començar les obres del Parc Nicolau Rubió Tudurí, un projecte de l'Ajuntament de Maó en col·laboració amb la Fundació Rubió i l'Ajuntament de Barcelona.

Mariano Rubió Bellver

Mariano Rubió i Bellver (Tarragona 1862 - Niça 1938) fou militar, enginyer i escriptor. Estudià a l'Academia de Ingenieros del Ejército a Guadalajara, i l'any 1883 va ser destinat a Maó, on trebellà a les obres de defensa del port de Maó. Casat amb la maonesa Maria Tudurí Monjo, té tres fills nascuts a Maó: Nicolás Maria (1891), Santiago (1892) i Mariano (1896).

Per tal d'ascendir a comandant, va ser destinat a Barcelona, on van néixer dos fills més: Isabel (1898) i Fernando (1900).

L'any 1901 va demanar de passar a la situació de supernumerari per tal d'exercir com a enginyer en cap de la Societat Tibidabo. El Parc d'atraccions que hi construí així com el funicular d'accés a la Muntanya del Tibidabo van esdevenir un dels llocs més visitats de Barcelona. La seva labor dins el marc de la Barcelona que preparava la magna Exposició del 1929 va ser continua i fructífera.

Al mateix temps, va escriure llibres i articles per a revistes, alguns de caràcter tècnic (enginyeria militar), alguns sobre turisme, dins el marc de la seva feina com a President de la Societat d'Atracció de Forasters, i molts sobre Ciència militar.

Exiliat a França al principi de la Guerra Civil (1936-1939), va morir a Niça el 10 de Març de 1938.

La bilbliografia completa de la família Rubió es pot consultar a la Biblioteca - Arxiu Fernando Rubió Tudurí.